@soledadgarzon. Collage TR

Records per al present

Moviments Socials

Adrià Valero i Telèfon Roig (article publicat a la revista Antítesi número 0. Hivern 2013)


Recordes amiga aquells temps passats? Sé que ha passat força temps, però segur que devegades et vénen flaixos com a mi. No recordes per exemple la Barcelona d’abans del 92, aquella que avui sembla que mai hagi existit? O l’atles del col·legi, que marcava talons d’acer que avui dia ja s’han fos. Sí dona, no recordes que per la tele vèiem imatges d’uns indígenes de no sé d’on de Mèxic, que demanaven no sé què; aquells que anys més tard vam saber que vivien a Chiapas i ens els vam fer nostres. Crec que devia ser més o menys en aquells anys que fèiem consultes sobre el deute extern, sense saber que n’hi havia un d’ecològic encara més greu. Si més no doncs acampàvem per un 0,7 % dels pressupostos. Tot i que el carrer no era només nostre, també l’havien ocupat un cop els militars per fer-hi una desfillada. Suposo que per fer visible un exèrcit combatut temps enrere, pel moviment d’insubmisió.

“Aquelles èpoques en què la paraula internet començava a entrar en el nostre diccionari”

Crec que sí que era aquell temps perquè recordo que era quan vam començar a descobrir la moguda skatalítico-kalimotxera de la ciutat. Els mil concerts, les cintes al carrer Tallers i la indumentària d’adolescent inconformista, tot amenitzat amb una dosi del que entre nosaltres coneixem ara com a “basquitis”. És veritat que era aquell temps de veure els disturbis del cine Princesa, més tard de les manis de mans blanques que rebutjaves, de viure dotzes d’octubre i de descobrir que a la universitat se t’hi avançava un espècimen fastigós que després vam patir durant molts d’anys. Aquelles èpoques en què la paraula internet començava a entrar en el nostre diccionari.

manifestació desallotjament cine princesa, 1996. Barcelona
Manifestació desallotjament cine princesa, 1996. Barcelona

Ho recordes ara amic? Aquells temps de Valdecasas i de cimeres mundials que convertien el Paral·lel en un camp de batalla. Temps de l’Hamsa i de Can Vies a través de Contrainfos. Moments en què uns nouvinguts, que aleshores en dèiem immigrants, es tancaven a les esglésies que mai havíem visitat i en les que sempre ens havíem cagat.

Moments de formació militant universitària i d’una lluita contra la LOU que convertiria, en un futur no gaire llunyà, la universitat en un càdaver. I com després hem après que, ja aleshores, la nostra petita història viscuda ens donava la raó. I aquesta petita història també ens va fer dir no a la guerra, com si de guerra en el món només n’hi hagués una.

“Sort en vam tenir de l’Ateneu. Allà ens vam trobar amb més de les nostres i vam unir el que els bancs de les places volien dividir ”

Recordes companya com en aquells temps ja parlàvem de l’especulació urbanística que començava a viure la que després va ser la millor botiga del món? Més endavant, mentre ens fumàvem el temps en les noves places de ciment, ja hi afegíem un altre adjectiu així com “gentrificació”; mentre vèiem com el barri de tota la vida ja no era el de feia uns anys. Estaràs amb mi que sort en vam tenir de l’ateneu. Allà ens vam trobar amb més dels nostres i vam unir el que els bancs de les places volien dividir. Ens vam prendre al peu de la lletra allò del “fem-ho bé” que ens deia la propaganda del nostre estimat ajuntafems. Sempre en construcció, però convidant tothom a passar.

Segur que recordaràs, amic, com totes juntes hem sobreviscut a la repressió d’aquells que s’autoanomenaven les esquerres de debò, d’els que portaven corbata i dels que portaven cresta, que per nosaltres eren crostes i que van patir la tan celebrada nit dels quintos trencats.

Juntes hem denunciat el “moobing” d’aquí i de llocs com el Forat de la Vergonya. I per ells vam pintar aquest MCBA que no té lloc en el Raval més multiculti. Per això també hem patit un altre muntatge mediaticopolicial amb en Jona, recordant el dels 3 de Gràcia o el de la Núria Pórtulas. Però també hem creat cooperatives i projectes i, en definitiva, hem teixit un barri a l’hora que compartíem assemblees d’okupes amb emblemes resistents de la ciutat com Can Masdeu o la Casa de la Muntanya.

David-Fernàndez-sortint-del-ParlamentAquests temps són més propers i segur que et són més fàcils de recordar, perquè dèiem que Està tot Fatal, que Som el què Sembrem i que Soles no Podem i avui encara ho continuem dient. Dèiem i diem que per nosaltres els transgènics fora i també dèiem que el Fòrum de les Cultures era més aviat el Fotut i que tot era un Forrum dels de sempre, els mateixos que han decorat el litoral de la mariscaliana Barcelona d’aquell remot 92: una Barcelona oberta al mar i surcada per la vela hotelera, que ens recorda que la ciutat ha de ser una autèntic parc temàtic per a les masses de turistes que serpentegen també el temple beneït que ens roba el nom del barri.

“Ara parlem de Gara i Bildu; de les assemblees de barri, del 15M i de la CUP al Parlament”

I mira si ha passat el temps que el que publicàvem abans a Indymedia ara ho podem fer a la Directa. Igual que abans parlàvem d’Egin i Herri Batasuna i ara parlem de Gara i Bildu, de les assemblees de barri, del 15M i de la CUP al Parlament. És cert que passen els anys i hi ha coses que han canviat, però d’altres han estat sempre com abans. Tan real com que a finals d’estiu hi ha festes a Gràcia, a Sants, i si en vols més, a Sabadell. Tot i que d’ençà de la perversió del civisme, convertit en cinisme, ja no són el mateix.

Ara que recordem tots junts, podem veure que el temps ha passat, que s’ha repetit però que no tornarà. I tampoc no ho ha de fer, perquè no viurem d’aquestes petites coses que hem fet, hem viscut o hem construït. Ens ha servit i ens servirà, però ens quedarem només en el record. I si ho fem serà per entendre que tot no s’acaba aquí i que la nostra petita història, com la dels nostres avis i àvies, segueix encara avui ben anclada en la nostra consciència i és el camí per continuar construint la nostra realitat, que mai ha estat la seva.

About telefonroig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *