Zuma press. Baotou, explotació minera de Xina

Noves tecnologies, noves hegemonies

Medi Ambient

Guille Peguero, guille.peguero@gmail.com / Ecòleg (article publicat a la revista Antítesi número 0. Hivern 2013)


En aquests temps de profunda depressió econòmica sembla que la celebració del Congrés Mundial dels Mòbils (CMM) un any més a Barcelona, és l’única notícia capaç de transmetre una alenada d’esperança al capital. La vitalitat del sector de la telefonia mòbil contrasta amb l’esclerosi de la resta de sectors econòmics, especialment l’immobiliari, avui completament congestionat per uns estocs de pisos sobredimensionats en relació a la demanda.

baotou_china
Zuma press. Baotou, explotació minera de Xina

Certament, la bombolla immobiliària ha explotat dient-li adéu al segle XX i als seus models de negoci, tot deixant com epitafi el drama de cada nou desnonament executat. Però podem estar d’enhorabona: el CMM es queda a Barcelona fins el 2018. Amb ell aquí, es quedaran les engrunes milionàries resultants de l’organització de tal esdeveniment i també es quedarà l’esperança de fer-se un lloc a la luxosa taula on s’està servint el banquet de la telefonia mòbil i perquè no, de passada, demanar hora per l’adscripció d’alguna empresa catalana al més ampli club de les noves tecnologies: la gran esperança capitalista del segle XXI.

Des de l’smartphone més eixerit al laptop més esvelt, des del motor híbrid del cotxe més “eco-” a les turbines dels molins de vent més eficients i sostenibles, totes aquestes noves tecnologies, “verdes” o no, tenen en comú sistemes electrònics avançats dependents de les extraordinàries propietats magnètiques d’un grup d’elements de discreta posició a la taula periòdica. Són les anomenades “terres rares”, uns metalls en realitat no pas tan “rars” però si de noms gairebé impronunciables que els condemnen a ser actors secundaris d’una obra d’èxit que sense ells no estaria tenint lloc. I és que darrere dels noms de les grans companyies i dels seus darrers models estrella, es troba la modesta tasca elèctrica d’aquests elements que al ser tan indispensables, atorguen un poder equivalent al seu principal proveïdor.

“El negoci de les noves tecnologies posa de manifest que la salut humana i la conservació del medi ambient no tenen el mateix preu arreu”

Amb més del 95% del subministrament mundial, Xina exerceix un control ferri sobre el mercat de “terres rares” mercès a la seva qualitat de monopoli. Aquesta situació no és fruit d’un atzar geològic sinó el resultat d’unes polítiques extractives concebudes i elaborades a llarg termini, doncs ja en els anys 70, Deng Xiaoping el mític líder responsable de la conversió de la república popular a l’economia de mercat, anomenava aquests elements “el petroli de Xina”. Aquest creixent domini xinès ha anat associat a la progressiva desaparició de les empreses competidores occidentals, incapaces de fer front als elevats costos socials i ambientals que tenen aquestes explotacions. Efectivament, els jaciments rics en “terres rares” estan associats a minerals radioactius de baixa intensitat, però radioactius a fi de comptes. Per tant, extremadament perillosos per la salut humana i el medi ambient. De fet, la prevalença de malalties canceroses entre les treballadores de les mines de Baotou (un dels principals jaciments mundials de “terres rares”) és anormalment alta i ha estat denunciat que quantitats desconegudes de residus radioactius han contaminat el sòl i els aqüífers de la zona. Així doncs, sembla que la lassitud de la legislació laboral i ambiental xinesa deu haver jugat un paper clau en la consecució d’aquest monopoli geopolíticament estratègic, però alhora ha confirmat una altra vegada un dels més ben establerts principis de l’economia globalitzada: la salut humana i la conservació del medi ambient no tenen el mateix preu arreu.

Però el creixent poder xinès en l’àmbit de les noves tecnologies no es deu exclusivament al control dels recursos claus per la producció de sistemes electrònics d’última generació. En les darreres dècades, Xina ha experimentat una profunda transformació industrial que li ha permès deixar de ser un exportador massiu de “terres rares” en forma de matèries primeres amb poc valor afegit, per donar pas a la fabricació de productes acabats: telèfons mòbils, portàtils, pantalles planes, motors híbrids, aerogeneradors… Tot gràcies a uns mínims –i molt competitius- costos de producció associats a unes condicions laborals esfereïdores que l’han convertit en la gran factoria mundial, en el destí prioritari de totes les deslocalitzacions de la indústria high-tech, i en conseqüència fent planar l’allargada ombra de la desocupació per tot occident.

“El capitalisme mai resol els seus problemes sinó que es limita a desplaçar-los, encara que cada cop queda menys planeta per amagar-los”

rare-earth-mine-in-Baotou-Inner-Mongolia
Zuma press. Baotou, explotació minera de Xina

“Un gran congrés amb pluja de milions”  titulava La Vanguardia al tancament del CMM de l’any passat (18/2/2011) mentre que enguany celebrava que “Barcelona és capital” (28/2/2012). Els continguts d’aquest diari però, han estat pràcticament idèntics en ambdues edicions, a saber, breus glossaris de les novetats presentades i lloances a l’organització, seguits d’algun relat sobre el futur promissori dels nous models de negoci pels quals ha d’apostar l’emprenedoria catalana. Per exemple el relat dels èxits d’algunes empreses catalanes de desenvolupament d’aplicacions per telèfons mòbils, sens dubte empreses referents de pulcritud social i ambiental. No obstant, en essència l’esquema productiu del sector no presenta cap novetat: extracció indefinida de recursos limitats, explotació laboral, contaminació ambiental, etc. Factors que en conjunt estan darrere de la vitalitat del sector de les noves tecnologies, i també confirmen que en aquest “nou” model de negoci propi del segle XXI no hi ha cap canvi fonamental ni cap reflexió sobre l’esgotament d’aquest sistema capitalista, la naturalesa del qual és per definició insostenible. I és que com deia el geògraf David Harvey, “el capitalisme mai resol els seus problemes sinó que es limita a desplaçar-los”, encara que cada cop ens queda menys planeta on amagar-los.

Certament, avui Xina té el protagonisme històric de ser la nova potència hegemònica, per primer cop sense ser la primera força militar del planeta sinó que el seu ventall coercitiu es troba primordialment en el pla econòmic, i això és en part resultat del seu domini del sector de les noves tecnologies. Té els recursos clau d’aquest sector i té la força laboral per fer efectiu el seu poder productiu, però també té els problemes de contaminació i de salut pública així com els derivats d’una creixent conflictivitat laboral. Però encara més, en erigir-se com a màxim creditor dels Estats Units i de la Unió Europea també ha passat a convertir-se en el principal garant de l’estabilitat del sistema. Per tot això, Xina és avui en dia el principal interessat en que el ritme de consum d’alta tecnologia a occident no s’aturi.

About telefonroig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *