Martí Casanelles. Vaga General 2010, Barcelona

Passem a l’acció, trenquem les dicotomies

Espai TR

EDITORIAL (article publicat a la revista Antítesi número 0. Hivern 2013)


Tenim a les mans el número 0 d’una revista que no sabem on anirà a parar. No volem enganyar-vos: això és un experiment. Per això és el 0 i no l’1. Però també agafem amb les mans l’inici d’un projecte que volem que tingui continuïtat en el temps, en els objectius i en la perspectiva. Com el temps ja ho dirà, parlarem, doncs, dels objectius i de la perspectiva.

Martí Casanelles. Vaga General 2010, Barcelona
Martí Casanelles. Vaga General 2010, Barcelona

El primer dels objectius és poder tractar temes que hem anat treballant i que treballem a la Biblioteca Telèfon Roig. Des del novembre del 2004, quan unes quantes persones vam alliberar l’Ateneu Popular de l’Eixample al barri del Poblet, hem anat fent moltes activitats i molt diverses al voltant de la biblioteca. Simplement hem après i viscut moltes experiències i volem compartir-les.

El segon, és donar-nos veu a nosaltres: a les persones que formem el col·lectiu, a les que han format part alguna vegada i a les que hi han participat o col·laborat d’alguna manera o altra. El fet que parlem de nosaltres també és una forma de posar sobre la taula les inquietuds, les problemàtiques, els debats, els conflictes que compartim amb moltes de les persones que deambulem pels moviments socials o que, si més no, tenim un cert malestar sobre les desigualtats socials i personals que vivim, patim o veiem.

El tercer objectiu, lligat amb el segon, és que en els propers números volem obrir la publicació a tothom i no només escriure-hi les persones del col·lectiu. Així que esteu totes convidades a col·laborar-hi.

“Millor reflexionar sobre la contradicció més contradictòria de totes: la que ens diu que la teoria i la pràctica han d’anar per separat”

I el quart, que és el que creiem més important, va estretament lligat amb la perspectiva. Entendre què és el que ha passat, què és el que està passant i què ens agradaria que passés, de vegades és difícil i feixuc. I entendre-ho des d’una perspectiva crítica, revolucionària i, al mateix temps, voler-ho dur a la pràctica, és una escena només pròpia del cinema. Com que això no és cap pel·lícula (tot i que el nom del col·lectiu ho sigui), és millor reflexionar sobre la contradicció més contradictòria de totes: la que ens diu que la teoria i la pràctica han d’anar per separat. Vist també el nom del revista (antítesi), no és d’estranyar que entenguem que la realitat es mou per processos de contraposicions, i que per anar avançant (cap a on, ja ho decidirem, si ens deixen…) és necessari mostrar els problemes i les contradiccions.

La contradicció que volem exposar és, doncs, que no hem de separar la teoria de la pràctica (o els discursos de les accions o el pensar i el fer… podríem dir-ho de diverses maneres). Per no separar-ho, no hem de treballar la coherència, ans al contrari! Si ho féssim ens estaríem enganyant. Hem de treballar la contradicció.

“Hem de poder parlar sobre tot: des del pla més teoric-racional fins on el personal i el vivencial també és polític”

Segurament no hi ha una fórmula secreta per resoldre els problemes i els conflictes i, en tot cas, cadascú procurarà col·lectivament o individualment dur a terme la seva. Però sí que ens agradaria plantejar que hem de poder parlar sobre tot: des del pla més teoric-racional fins on el personal i el vivencial també és polític. I això fer-ho sense por i sense tenir la constant pressió de si som coherents o no amb què diem i amb què fem. La coherència es perd quan comença la realitat i aquesta és la gràcia.

La pràctica de la vida quotidiana ens reflecteix que molts dels nostres discursos estan allunyats de la comprensió popular sobre el com funciona aquesta realitat. I moltes vegades, els motius no són només que les persones no ens adonem del que està passant -de les desigualtats, del control social i el poder que sustenten les classes dominants- sinó que és precisament aquesta por tan interioritzada que tenim totes, que ens fa quedar paralitzades davant el què està passant, ens dificulta i ens separa de l’acció.

“L’acció i el discurs han d’anar sempre lligats: la pràctica i la reflexió sobre la pràctica”

Per tan, això no pot ser una dicotomia, no podem separar el que pensem, diem i fem. L’acció i el discurs han d’anar sempre lligats: lapràctica i la reflexió sobre la pràctica, amb totes les incoherencies i contradiccions que comporten. No hem de tenir por de les contradiccions i hem de poder revisar-les i reinventar-les constantment.

Si ho fem sense ser relativistes, prenent partit i sense por d’equivocar-nos, potser aconseguirem de mica en mica avançar cap a un món més just, més solidari i més socialista. I tant si ho fem a tot arreu a la vegada (al carrer, a casa, a la feina -ja sigui remunerada, voluntària o reproductiva-, amb família, amb les amigues, a les assemblees,…), com si ho fem valorant en quines esferes ho podem dur a terme i en quines altres no tant, segurament, al final del camí, en traurem alguna cosa bona. Perquè la contradicció i la por existeixen i hem de fer-ne un bon ús.

About telefonroig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *