OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La fertilitat del horts urbans comunitaris

Medi Ambient

Yaiza Blanch Gorriz, yaiza.blanch@gmail.com / Ariadna Pomar León, ariadnapl@hotmail.com (article publicat a la revista Antítesi número 0. Hivern 2013)


En els darrers anys estem experimentant una nova forma d’apropiació i relació en i amb la ciutat: els horts urbans. Aquests són un fenomen emergent en moltes ciutats occidentals i s’expressen en totes les dimensions possibles: horts urbans al balcó, horts urbans municipals, horts comunitaris o els horts indignats que varen ser cultivats en les ocupacions de les places el 2011, entre d’altres.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Hi ha una gran diversitat d’horts urbans: individuals o col·lectius, parcel·lats o comunitaris, gestionats per una assemblea o per tècnics. Tots tenen en comú que parteixen d’una mateixa pràctica: el treball de la terra en l’àmbit urbà. Mentre el camp s’està despoblant i cada cop hi ha menys gent que vulgui o pugui viure de la pagesia, a les ciutats van prenent valor els espais per ser cultivats.

“Són espais de trobada de veïnes i veïns que s’organitzen per a generar nous espais de socialització i expressió”

De tot aquest ventall d’horts urbans, ens interessa fixar-nos en els horts comunitaris, aquells horts autogestionats de forma col·lectiva que se situen en espais de la ciutat, molts d’ells abandonats. Aquests espais que a primera vista semblen senzillament hortalisses plantades, es converteixen en espais de trobada de veïnes i veïns que s’organitzen per a generar nous espais de socialització i expressió. Amb aquesta pràctica, les hortolanes i hortolans posen de manifest les oportunitats per transformar, qüestionar i posar de relleu noves relacions, nous reptes i noves formes de viure. A Barcelona n’hi ha vora una vintena, ara organitzats a la xarxa d’horts comunitaris: els horts de la Vall de Can Masdeu, l’Hort del Xino del Raval, l’Hort del Forat de la Vergonya, o el novell hort vallcarquí.

Els horts comunitaris, que majoritàriament es cultiven al marge de la legalitat, aporten nous instruments tan teòrics com pràctics en els debats relacionats amb la qüestió agroecològica, l’apropiació de la ciutat i l’acció col·lectiva.

Per una banda, els horts urbans comunitaris posen de manifest la “deslocalització” dels horts cap a les ciutats; transporten el camp a la urbe i realitzen una funció social i pedagògica en un moment en què el camp està perdent vida. L’apropiació flagrant que el sistema capitalista ha desenvolupat sobre la necessitat de nodrir-se, ha generat un model d’(agro)negoci cada vegada més nociu i ha anat desvinculant la relació entre els i les productores i consumidores fins al punt de fer-la innecessària. Aquesta tasca de sensibilització sobre les conseqüències del model capitalista en l’àmbit de l’alimentació i de proposta de noves alternatives, és una de les contribucions que pot fer la ciutat (i en concret els horts urbans) per caminar cap a lasobirania alimentària. Malgrat aquesta potencialitat de fer de pont entre el camp i la ciutat, els horts comunitaris són més urbans que rurals, i sovint aquesta potencialitat no és exprimida pels horts.

“Grups dins la ciutat que afloren per reivindicar el seu dret a la ciutat i per fer front a les necessitats i mancances que genera l’actual model de ciutadania”

Quina és però, la relació dels horts amb les ciutats? Els horts urbans estructuren la ciutat, generen una trama verda, oferint espais de trobada, oci, d’acció col·lectiva i d’aprenentatges. A la vegada, la pròpia ciutat també estructura els horts, amb pressions urbanístiques i influències globals i amb la diversitat i espontaneïtat, però, que alberguen les urbes. Aquesta simbiosi permet que el fenomen global generi accions en la dimensió local fent que en les ciutats globalitzades hi emergeixen comunitats (re)inventadesque s’expressen, en aquest cas, mitjançant els horts urbans i comunitaris. Grups dins la ciutat que afloren per reivindicar el seu dret a la ciutat i per fer front a les necessitats i mancances que genera l’actual model de ciutadania, en totes les seves dimensions: necessitats que no només són de subsistència, sinó també d’afecte, de participació, d’educació, de creació, d’oci, d’identitat i de llibertat.

Per altra banda, els horts urbans generen espais socials d’acció col·lectiva i de valorització d’allò comú. És, com sempre, el fet de trobar-se i compartir, el que genera, multiplica i reforça noves pràctiques, inevitablement, polítiques. Espais de participació, de trobada, d’intercanvi, d’aprenentatges, de mobilització, on aquesta interacció fa aflorar nous espais d’experimentació i lluita com l’especulació urbanística, l’ocupació, la lluita contra els transgènics, la relació entre el camp – ciutat i el model territorial, etc. L’hort es converteix en un espai privilegiat de pràctica política on, mitjançant relacions directes i horitzontals, una comunitat satisfà les necessitats bàsiques del col·lectiu i dels individus que en formen part.

“Els horts urbans constitueixen espais d’activisme polític”

victory gardenGeneren doncs, espais emancipadors; que són aquells que admeten identitats múltiples, sovint font de riquesa i alhora de conflictes. Els horts no són simples espais tancats, sinó que estan construïts també per relacions socials, globals i locals, que conformen l’especificitat a l’aquí i ara. Un espai emancipador s’ha de concebre com obert i reconèixer que constantment s’està recreant. Cal experimentar l’espai com una part de la generació i producció d’alguna cosa nova i, al mateix temps, ha d’esdevenir la producció de l’espai i entendre aquest procés, com una part de la producció de la societat.

Així, a nivell pràctic i estratègic, els horts urbans constitueixen espais d’activisme polític. Es tracta d’espais polítics i democràtics perquè es gestiona part de la polis per una part de la demos i en el seu benefici. Malgrat les qüestions que aproven les veïnes i els veïns als solars ocupats sovint siguin més utilitaristes, cal ser conscient de la transcendència política que suposa, a dia d’avui, fer créixer enciams dos-cents metres més avall del Mercadona del Raval. Els horts urbans, així com qualsevol altra pràctica creativa fora de la legalitat, són un acte d’(in)surgència ja que fan sorgir, dins el mateix sistema, noves formes d’apropiació, en aquest cas tant del continent com del contingut. És a dir, primer ens apropiem d’espais que no estan generant cap tipus de servei al barri i després ens apropiem dels beneficis i plusvàlues del nostre propi treball de la terra. El fet d’autoorganitzar-nos col·lectivament per tal d’abastir part de les pròpies necessitats tant tangibles com intangibles ens porta a la praxis (re)evolucionària, en tant que fem visible el conflicte amb el model sistèmic i proposem desobeir de manera totalment constructiva per tal de poder abastir aquestes necessitats, ja siguin materials o no.

“Cal traçar sinèrgies i compartir les experiències de cada un dels horts que conformen els espais més pròxims”

Així doncs, malgrat que encara estiguem en una fase prematura d’experimentació, els horts urbans comunitaris se’ns presenten com a potencials escenaris de micro-transformació. La vida de barri, l’autogestió, l’apropiació dels espais (públics i privats) de la ciutat, els nous models relacionals, etc. es mostren en aquest acte de cultivar entre edificis per poder ser la mateixa praxis, capacitat transformadora del model capitalista en el qual es troben sotmeses la major part de les nostres facetes. Viure aquesta experiència del col·lectiu comú amb la capacitat constructiva i positiva, criticant el model urbà i agroalimentari, des de la pràctica resolutiva i (re)apropiant-nos de les nostres capacitats i deixant d’exigir al establishment la satisfacció de les nostres carències és molt positiu.

A l’hora que aquest moviment global va despertant-se cal traçar sinèrgies i compartir les experiències de cada un dels horts que conformen els espais més pròxims. No només és necessari un intercanvi de coneixements tècnics, metodològics, etc. sinó que també cal una articulació amb d’altres moviments socials urbans i del camp.

Des dels horts urbans comunitaris, s’exigeix el dret a esdevenir llavors de canvi!

About telefonroig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *