img_0741

Enfosquint el cor blanc del moviment contra el canvi climàtic

Moviments Socials

Joshua Virasami i Alexandra Wanjiku Kelbert

(Traducció des de l’anglès de Maria Olivella Quintana)


Durant la marxa pel clima de Londres celebrada el diumenge 29 novembre 2015, el bloc “The Wretched of the Earth” (els i les condemnades de la Terra), que representa les comunitats de color que es troben en primera línia de batalla contra el canvi climàtic, se suposava que havia de liderar la manifestació. A última hora l’organització de la marxa va canviar d’opinió. Joshua Virasami i Alexandra Wanjiku Kelbert, del col·lectiu Black Dissidents, hi eren i reflexionen sobre el racisme i el colonialisme existent dins dels moviments contra el canvi climàtic.

3 desembre de 2015, Londres

img_0745

Els i les condemnades de la Terra” som un col·lectiu format per més d’una dotzena d’organitzacions de base indígenes, negres i marrons que representem les diàspores des del Sud Global. En els últims mesos havíem estat lluitant aferrissadament per encapçalar la marxa pel clima celebrada a Londres la setmana passada [diumenge 29 novembre 2015], conjuntament amb delegats de comunitats indígenes que es trobaven de camí a la cimera de París. Sabem que la nostra presència només se’ns permetia perquè així les Organitzacions no Governamentals (ONG) podrien còmodament dir que complien amb la casella “diversitat”. Encara que sabíem que no seria un espai fàcil d’ocupar, la violència i l’hostilitat a la qual ens vam enfrontar durant la marxa van ser molt pitjors de les esperades.

Encara que sabíem que no seria un espai fàcil d’ocupar, la violència i l’hostilitat a la qual ens vam enfrontar durant la marxa van ser molt pitjors de les esperades

Mentre els altaveus de “Els i les condemnades de la Terra” disparaven missatges a favor de la descolonització a una multitud d’unes 50.000 persones gràcies a una grua elevada (una altra concessió que ens va costar hores de negociació), l’organització de la marxa va tramar de manera acurada que els seus animals decoratius s’avancessin a nosaltres a través d’una via lateral. Quan només faltaven
uns minuts per començar la marxa, una pancarta “estàndard” va aparèixer davant nostre perquè la premsa fes fotos. Vam irrompre davant de la pancarta i vam desplegar la nostra només per adonar-nos que allò era un carreró sense sortida. No iniciarien la marxa mentre no poséssim els nostres missatges darrere dels seus; i van segrestar el nostre missatge, en alguns casos de manera literal, ja que van treure pancartes de les mans de la gent. Des d’aquest punt fins al final de la marxa hi va haver un forcejament violent per decidir qui l’encapçalava.

img_0741Les ONG van trucar a la policia i la van enfrontar als nostres cossos negres i marrons. Van dir que els taüts decoratius que portàvem (que denunciaven les empreses BP i BHP Billington per tenir sang a les mans) eren un risc per a la salut i la seguretat i van intentar eliminar-los. Van demanar per ràdio que tiréssim les pancartes que denunciaven el paper de l’imperialisme britànic en la Injustícia Climàtica amb l’argument que “no s’ajustaven amb el missatge del dia”. Van tractar de recuperar l’encapçalament de la marxa parant-la just quan érem al centre de Londres i van intentar moure la seva pancarta una altra vegada cap al capdavant de la manifestació. A continuació, van desaccelerar la resta de manifestants que ens seguien, i van aconseguir separar-nos. Però ens vam mantenir fermes, juntes. Nosaltres vam escriure les nostres pròpies regles.

La nostra narrativa en canvi es basa en una contextualització prou ampla com per contenir la solidaritat necessària per a un canvi sistèmic

La narrativa de les ONG en aquesta marxa feia una crida un cop més als i les responsables i els demanava que “facin alguna cosa”. La seva narrativa s’emmarca en la lògica del lema “Fem això #PerqueVolemEsquiar”.[1] La nostra narrativa en canvi es basa en una contextualització prou ampla com per contenir la solidaritat necessària per a un canvi sistèmic. És una narrativa que no compartimenta les lluites contra el clima, el racisme, la migració…, i reconeix que per ser veritablement insurreccional s’ha de ser interseccional.

Nosaltres portàvem pancartes i vam cridar lemes que explicaven clarament que una altra guerra a Síria és una guerra contra la Mare Terra. Que aquesta guerra i el clima empresarial genocida del megadesenvolupament és el principal motor darrere dels desplaçaments forçats i de l’actual “crisi” migratòria. I que la ideologia heteropatriarcalimperial blanca que permet continuar aquest colonialisme climàtic és la que perpetua el control racial i patriarcal, així com les presons i l’austeritat en el Nord Global.

El moviment global contra el canvi climàtic comença en la primera línia del colonialisme corporatiu

img_07444Moltes de les principals ONG organitzadores de la marxa van adoptar una diatriba autocomplaent, parlant de la seva “diversitat” i “inclusivitat” i oblidant convenientment que, tant durant la marxa com durant la seva organització, Avaaz, Greenpeace i grups afins són els que realment van intentar obstaculitzar el lideratge de les nostres comunitats. Una cosa ha de quedar clara: el moviment global contra el canvi climàtic comença en la primera línia del colonialisme corporatiu, als territoris indígenes, on les comunitats negres i marrons lluiten contra el genocidi climàtic generat per Europa. I és per això que les nostres pancartes deien “Morim primer, lluitem primer, ens manifestem primer“.

“La gent s’acostuma a qualsevol cosa. Quan una menys pensa en la seva pròpia opressió, més la tolera. Al cap d’un temps, la gent només pensa que l’opressió és l’estat normal de les coses. Però per arribar a ser lliure, una ha de ser conscient que és una esclava”, va dir la revolucionària Assata Shakur.

El comportament de les ONG va demostrar per què els i les activistes contra el canvi climàtic necessiten un tractament de descolonització

fanon-wretched-of-the-earthNosaltres mateixes, “Els i les Condemnades de la Terra” hem hagut de descolonitzar les nostres ments per poder detectar els grillons en els nostres cossos, per detectar la naturalesa insidiosa i aguda del nostre opressor. Per tant, tenim l’obligació de pujar l’aposta en els llocs on l’aigua estancada del colonialisme no permet que la lluita per la justícia flueixi cap a la llibertat. El Moviment contra el Canvi Climàtic necessitava la medicina i nosaltres teníem el remei.

“Els liberals blancs són com guineus, que mostren les seves dents als negres mentre fan veure que els estan somrient”, va dir Malcolm X. Els pobles colonitzats en aixecament reconeixem aquesta llengua bífida. Veiem les guineus liberals rondant entre les files de les ONG, les pastanagues penjant davant de la gent, i sabem que els milions que configuren els seus pressupostos no es destinaran a un canvi sistèmic, sinó cap a un model d’empatia buida pròpia del sistema liberal. El comportament de les ONG el 29 de novembre de 2015, amb Avaaz al capdavant, va demostrar per què els i les activistes contra el canvi climàtic necessiten un tractament de descolonització.

També hem de lluitar contra el colonialisme del moviment contra el canvi climàtic del Regne Unit

Ara més que mai sabem que no només hem de lluitar contra el canvi climàtic i el sistema capitalista-colonial que l’origina, sinó que també hem de lluitar contra el colonialisme del moviment contra el canvi climàtic del Regne Unit, que perpetua l’opressió, supressió i brutalitat a la qual ens exposem diàriament.

L’organització de la marxa així com ITV News, la BBC i tots els mitjans que mantenen l’statu quo us faran creure que ni tan sols hi érem. No obstant això, “Still fighting CO2onialism” va ser la bandera que va liderar la major marxa contra el canvi climàtic de la Gran Bretanya. Ja no podem donar-nos el luxe de col·locar la responsabilitat en les persones que reciclen o esperar que els contaminadors ens condueixin a la llibertat. Ni els governs ni la ideologia liberal de les ONG ens portaran a la justícia. Aquesta és una guerra de relats i la nostra és, no ho dubteu, descolonial.

 


[1]              En anglès el hashtag és #ForTheLoveOfSkiing.

About telefonroig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *