logoTR_negre

El col·lectiu

El Telèfon Roig som un col·lectiu assembleari que vam créixer juntes al voltant de l’Ateneu Popular de l’Eixample al barri del Poblet des dels seus inicis, el 2005. Ens vam traslladar a l’Ateneu Rosa de Foc, a la Vila de Gràcia, l’octubre del 2012 i allà vam estar fins a finals del 2014.

El col·lectiu sempre hem funcionat al voltant de la biblioteca del Telèfon Roig, un espai que ens ha servit de motor per treballar els continguts que hem cregut oportuns a través d’activitats: jornades temàtiques, xerrades i debats, tallers, videfòrums, etc. La metodologia emprada ha sigut la d’anar enriquint la biblioteca amb els continguts tractats, de tal manera que els llibres prenen un sentit més dinàmic en consonància amb el que anem aprenent i exposant.

Tanmateix, el projecte de la biblioteca va arribar a la seva fi quan vam optar per dedicar els esforços a la revista i al bloc Antitesienxarxa.org. A dia d’avui, el Telèfon Roig no gestionem la biblioteca, ens centrem en els articles i fem o participem en activitats de diferents espais de Barcelona. La biblioteca ha estat cedida a l’Ateneu Flor de Maig, de manera que aquest és l’espai d’interacció més immediat del col·lectiu.

Podríem dir que la perspectiva del Telèfon Roig sempre ha estat lligada, per una banda, a un aprenentatge, una visibiltzació i una reflexió sobre les desigualtats i els conflictes de la nostra societat com a model (dominació/opressió, capitalisme, patriarcat, racisme…) i, per l’altra, a una autocrítica constructiva dels moviments socials de base i de les contradiccions personals i col·lectives de la vida quotidiana.

Per aquest motiu no ens amaguem i comuniquem les propostes i visions que creiem més interessants per millorar el món on vivim: l’economia cooperativa i solidària, el marxisme autònom antiestatalista, el llegat del comunisme ortodox, l’anarquisme, els feminismes, les perspectives queer, l’alliberament dels pobles oprimits, les propostes de les comunitats indígenes, el decreixement, la sobirania alimentària, l’autogestió de la salut, la pedagogia crítica, el construccionisme, l’educació activa, les teràpies sistèmiques i de processos, la cultura lliure, el copyleft, etc.

Perquè per seguir els camins de la vida cal lluitar i debatre el procés, però també gaudir-ne i saber veure quin és l’horitzó cap on hem d’anar.

TR

IMG_20160313_160435[1]copyTR

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *